OBRAS

GALERIA D'IMATGES -->

Abstracció-Expressionisme-Plein air

Acceso a la galería de imágenes Rafael Català aplica a les seves obres, durant la dècada dels anys seixanta, una càrrega temàtica i de compromís social, involucrada amb la misèria d'éssers desfavorits, en un intent de rememorar etapes pretèrites, amb l'apatia dels oprimits, la ràbia interior i el vici permès de l'evasió. Malgrat això, la idea interior de Català en la seva pintura expressionista no vol plantejar revolucions ingènues que captivin la mediocritat, per això concep l'obra en el seu propi si, amb la intenció de transmetre individualitat emocional de qui l'analitzi, i una universalitat subjectiva, autònoma i radicalment oposada al concepte de global. “El problema, el goig, la soledat i les misèries són part de mi”. El pintor es tanca en la seva pròpia desesperació amb forts traços, sense deixar escapar ni el més mínim esforç de revolta externa. Neix la idea del “jo atordit”, i es mantindrà paral·lela a la seva producció durant tota la seva trajectòria artística, encara que amb clares variacions i modificacions respecte als inicis dramàtics i desconcertants, transportant l'autor del “Jo” al “ser aliè” (a partir dels anys setanta), on la llunyania visual del que plasma i la indiferència personal es consolida.

Conscient que la pintura ha de superar les barreres dramàtiques i agòniques d'un pensament atordit, Rafael Català emprèn nous camins parallels i fins i tot coetanis amb el motiu de donarli a la plàstica una varietat i riquesa que no podia trobar en altres gèneres pictòrics. Amb el paisatge el pintor se sent alliberat del sentit i el sentiment d'un tema que, no poques vegades, eclipsa el propi projecte, i es valora més el missatge que no pas el propi contingut. No caldria fer cap gran esforç de memòria per descobrir que el paisatge i el bodegó van ser els dos gèneres bàsics utilitzats per iniciar les principals avantguardes del segle XX; des del paisatge es va descobrir l’Impressionisme, des del bodegó, el Cubisme. El paisatge, i en Català no hi ha cap tipus de dubte, és com un laboratori experimental en què s'analitza i elaboren noves fórmules tècniques i estètiques que condueixen a una evolució i desenvolupament de la pintura.